dimecres patirem l’aditoria previa de la ISO a la cuina central. fa mesos l’ester mata i una colla de rubí sud hi treballen de valent. d’aquesta manera iniciem el nostre especial compte enrera del curs 2008.09. pot ser es masa d’hora per fer balanç, pero tinc tantes ganes de donar-lo per tancat!
ha estat un curs… molt dur. i el de menys ha estat la crisi. hem patit una pila d’històries desagradables que cal deixar enrere d’una vegada per totes. ens hem deixat pel camí una colla de gent que estimavem, i estimarem sempre; vam tenir un bon ensurt amb la cuina central; i gracies a la conya aquesta de la punyetera crisi, ens sovinteja la sensació del temps perdut, el regust amarg de l’incertesa en vers els projectes engegats els darrers anys, doncs alguns trigaran més del compte en veure la llum.
i qué! ara no val a badar! cal traçar una camí de petites fites. tenim clar el que volem ser, ara només cal fer-ho. estic convençut, tot i la dificultat, d’anar pel bon camí.
el dimecres la previa, després els banquets de fi de curs, tot seguit començar a tancar cuines i obrir els millors casals d’estiu. al juliol, la festa de comiat i a planificar el proper curs: la certificació de vallès, la planificació trimestral i de ben segur un munt de novetats, qui sap pot ser comencem a parlar d’una cosa anomenada hàbits 
de cara al futur… jo ho tinc clar. pero tu, tu qué ets?
optimista (inclinat a veure i a jutjar les coses sota l’aspecte més favorable),
realista (actues tenint en compte les coses tal com són realment) o
pessimista (veus les coses en l’aspecte menys favorable).
si us plau, tria la teva i deixa’m un comentari!
zenquiu.
pd. a tots aquells q ens trobem pels coles i m’hi parleu del blog, moltes gracies
